Construeix la teva pel·lícula sobre el blanc, sobre el silenci i la immobilitat.

Robert Bresson

A la casa nova hi vaig viure durant un temps amb les habitacions gairebé buides. Vaig tardar poc a adonar-me que a les parets s’hi esdevenia un espectacle de llums i ombres tan banal com extraordinari. De dia i de nit la llum inundava l’habitació o bé s’infiltrava subtilment a través de les persianes.

Vaig començar a observar-la i a deixar-me observar per ella: lenta, fugaç, sempre canviant. A mesura que em preguntava sobre la percepció, em vaig anar abstraient davant aquestes parets, i els moments de contemplació es van fer cada vegada més intensos. En dansa amb el moviment còsmic, la llum escenificava el seu transcurs integrant cada dia, amb perfecta exactitud, el registre d’una lleugera variació. Aquesta era, doncs, l’eloqüent manifestació del Kosmos grec: un ordre essencial que impregna qualsevol superfície, qualsevol dimensió; des del més petit a l’inabastable, d’allò físic a allò immaterial. La càmera, convertida en un doble invertit de l’habitació, es va fer ressò del Kosmos i va quedar plasmada una pel·lícula sobre la llum, el silenci i la immobilitat.

Inauguració: 18 de febrer a les 19.30 h.

Sala Ruïnes