La direcció de cinema, d’una banda, s’ha associat popularment amb l’autoria de l’obra cinematogràfica, tot i que en realitat la seva producció és col·lectiva per naturalesa. D’altra banda, les persones que ocupen aquest càrrec solen dur a terme tasques visibles, productives, i prenen decisions que tenen una gran repercussió, la qual cosa els concedeix una cosa única i intransferible: poder. En una societat patriarcal i heterosexista, i una indústria que gaudeix d’un respecte social probablement desmesurat, qui havia d’apropiar-se d’una cadira com aquesta si no era un home?