Juan Pérez Agirregoikoa (Sant Sebastià, 1963) ha anat fent una obra que té les dianes més mordaces en la ideologia, la religió, el capitalisme, l’educació i la cultura. El títol de l’exposició fa al·lusió a un temps del calendari imaginari, fora de la realitat i que, de les efemèrides polítiques i revolucionàries, en fa un ritual una mica absurd. En els seus dibuixos, hi apareixen temes com la reeducació, el rebuig a la família, l’autoritat, la cultura com a forma d’ensinistrament, l’amor a l’amo i, amb això, la cessió consegüent al seu desig. 

Aquesta exposició posa un èmfasi especial en l’ús més recent del mitjà audiovisual. És el cas de Dead Letter, realitzat amb motiu de la Biennal de São Paulo, el 2014. Pérez Agirregoikoa hi realitza una pel·lícula als afores de la ciutat, basada en L’evangeli segons sant Mateu, de Pier Paolo Pasolini. Partint d’alguns dels elements formals i estètics de l’original, el guió s’ha reescrit per canviar-ne l’enfocament cap a uns versos bíblics que el director italià havia passat per alt. 

Una nova producció feta expressament, titulada Radio(a)phonie, continua en aquesta línia, però centrant-se ara en les relacions entre la política i l’educació. El fil conductor és l’educació (i la seva absència) des d’una lectura de La República, de Plató. El vídeo presta una atenció especial al llibre VII i al mite de la caverna, amb els seus jocs d’ombres i reflexió sobre la naturalesa de la representació, de com veiem les coses i com són en realitat. 

A cura de Peio Aguirre.