la ventana
del arte
   
 
Marti Gasull
Marti Gasull
un relat al descobert
Exposición
Hasta el 29 de abril
 
  Fundació Espai Guinovart
Plaça del Mercat, s/n
25310 Agramunt (Lleida)
web: www.espaiguinovart.cat/
 

Unrelatal descobert, Martí Gasull

En una sala de Barcelona, un dia com qualsevol altre, Miró contempla un quadre amb les mans suspeses en l'aire, com sivolgués acariciar-lo. En un altre punt de la mateixa ciutat, Hernández Pijuan pinta a la taula del seu taller, amb un cigarret eneas esperant-lo al cendrar. Un temps després, Guinovart crea una obra a

!'exterior del taller de La Polígrafa; sembla haver-se oblidat, com els altres, de la presencia delseu fotograf de confianva i de l'objectiu implacable de la camera que carrega.

"Un relat aldescobert, Martí Gasull" és una exposició que presenta instants captats en els processos de creació de diferents agents artístics, com pintors, crítics, poetes o dissenyadors, la majoria deis quals, retratats en la intimitatl entre la decada deis setanta i l'inici de segle. Les fotografies -algunes de les quals són inedites- han estat realitzades per Martí Gasull,a qui es pot atribuir un deis arxius fotografics més rigorós ifranc del panorama artístic contemporania Catalunya. Les imatges elegi­ das permeten gaudir d'escenes irrepetibles des de la familiaritat d'aquells rastres que formen part fonamental del relat de l'art catala des de la segona meitat del segle XX, pero també des de l'estranyesa propia de contemplar un instant efímer,indefini­ ble i fragmentari. Les fotografies, d'una bellesa captivadora,agiten quelcom que en aparenva és segur iconegut ique, en canvi, posseeix una capacitat pertorbadora, justament pel fet que pot revelar el que no mostren. L'exposició presenta també diversas obres de Guinovart que, lluny de romandre auratitzades, simbolitzen, en aquest marc, quelcom material, corpori i gestualdel treball de !'artista.

La mostra manifesta la voluntat d'obrir espais -des de les practiques artístiques i coHectives- per assajar diferents maneres de generar i percebre els relats (artístics, socials, culturals, polítics, etc.). Aixo vol dir disturbiar quelcom rígid i canonic (comenvant per la historia de l'art), sacsejar allo que apareix com a complet o separat (com el coneixement i les disciplines) i contagiar l'exercici d'una mirada inacabada que només pot donar-se des del cos. És aquí on les fotografies de Martí Gasull possibiliten o, més ben dit, impulsen a colar-se per les escletxes del relat de les arts a Catalunya, la qualcosa obre un territori privilegiat per fer(-nos) preguntes: com intervenen les imatges en els relats contemporanis? Han reconfigurat els límits de l'esfera pública i privada? De quines maneres pot afectar ser susceptible de ser fotografiat en gairebé qualsevol moment? Quines estrategies utilitzen els creadors actualment per compartir les seves imatges? La sobreexposici6 d'imatges neutralit­ za la mirada? I,finalment, el registre fotografic pot tenir un paper creatiu o és només un testimoni?

Barbara Bayarri i Annaís Muñoz, comissaries

 

Un relat al descobert, Martí Gasull

En una sala de Barcelona, un día como cualquier otro, Miró contempla un cuadro con las manos suspendidas en el aire, como si quisiera acariciarlo. En otro punto de la misma ciudad, Hernández Pijuan pinta en la mesa de su taller, con un cigarrillo encendido esperándolo en el cenicero. Un tiempo después, Guinovart crea una obra en el exterior del taller de La Polígrafa; parece haberse olvidado, como los demás, de la presencia de su fotógrafo de confianza y del objetivo implacable de la cámara con la que carga.

"Un relat aldescobert, Martí Gasull" es una exposición que presenta instantes cap­ tados en los procesos de creación de distintos agentes artísticos, como pintores, críticos, poetas o diseñadores, la mayoría de ellos, retratados en la intimidad, entre la década de los setenta y el inicio de siglo. Las fotografías -algunas de ellas, inéditas- han sido realizadas por Martí Gasull, a quien se puede atribuir uno de los archivos fotográficos más riguroso y franco del panorama artístico contemporáneo en Catalunya. Las imágenes elegidas permiten disfrutar de escenas irrepetibles desde la familiaridad de aquellos rostros que forman parte fundamental del relato del arte catalán desde la segunda mitad del siglo XX, pero también desde la extra­ ñeza propia de contemplar un instante efímero, indefinible y fragmentario. Las foto­ grafías, de una belleza arrebatadora, agitan algo que en apariencia es seguro y conocido y que, en cambio, posee una capacidad perturbadora, justamente por el hecho de que puede revelar lo que no muestran. La exposición cuenta también con varias obras de Guinovart que, lejos de permanecer auratizadas, simbolizan, en este marco, algo material, corpórea y gestual del trabajo del artista.

La muestra manifiesta la voluntad de abrir espacios -desde las prácticas artísticas y colectivas- para ensayar distintas formas de generar y percibir los relatos (artísticos, sociales, culturales, políticos, etc.). Eso quiere decir disturbiar algo rígido y canónico (empezando por la historia del arte), sacudir lo que aparece como completo o separado (como el conocimiento y las disciplinas) y contagiar el ejercicio

de una mirada inacabada que solo puede darse desde el cuerpo. Es ahí donde las fotografías de Martí Gasullposibilitan o, mejor dicho, impulsan a colarse por las ren­ dijas del relato de las artes en Catalunya, lo cual abre un territorio privilegiado para

hacer(nos) preguntas: ¿cómo intervienen las imágenes en los relatos contemporá­ neos? ¿Han configurado los límites de la esfera pública y privada? ¿De qué mane­ ras puede afectar ser susceptible de ser fotografiado en casi cualquier momento?

¿Qué estrategias utilizan los creadores actualmente para compartir sus imágenes?

¿La sobreexposición de imágenes neutraliza la mirada? Y, finalmente, ¿el registro fotográfico puede tener un papel creativo o es solo un testigo?

Barbara Bayarri y Annaís Muñaz, comisarias.

 
 
 
 
Museo Lázaro Galdiano