Dues mitges llunes fan un cercle. Romà Vallés

Dues mitges llunes fan un cercle- mostra una part fonamental de l'obra de Roma Vallès (1923-2015)• un dels maxims referents de l'informalisme i l'expressió abstracta del nostre territori al voltant dels anys cinquanta i selxanta.

L'exposkió as un testimoni de l'estira•i•arronsa continu entre artista I creació. terreny en qué mai deixà D'explorar. La selecció Incorpora peces de les sub•séries Colorama I Mundo roto. de les quals rebem els rastres de l'herencia visual que, en gestació permanent, creà Romà Vallés. La força i la vulnerabilitat del seu estel, necessàries per dur a terme aquestes transformacions pictóriques. apareixen plenes de tensions i convergències.

Les peces elegides es presten com a punt de connexió entre Roma Vallés i Josep Guinovart, el qual lambé incorpora aquesta Mcnica en gran part de la seva creació artística. En tois dos arbstes. el collage, ja sigul d'imatges —com en el cas de Vallès— o d'objectes —com la fusta. el blat i els rostolls, representatius de l'obra de Guinovan—. ens parla d'un món marcat per les empremtes de l'ésser humà. Més concretament, els collages de Roma Vallés transposen fragments de diaris seleccionats de manera conscient I intencional que, Juntament amb la pintura. recomponen per capes la narrativa visual I discursiva de diferents fets singulars succeits a la década dels seixanta. a partir dels quals l'artista crea una desviació de la realitat comunicada en els mitjans.

Les imatges elegides per Roma Vallés presenten el que és sensuali el que As pofifk com a slmbol dels plaers i violéncies exercits als cossos. La intervenció de l'artista transfigura el relat social oonsensuat que mostra una separació activa entre les categories esmentades, a fi de manifestar-ne la unitat. una unitat que apareix a la supertície i que ho fa recuperant algunes de les preguntes compartides que hem relegat al pla del que és obvi. És possible pensar el que és sensual i el que és polític com a cares d'un mateix prisma? Hi ha una concepció predeterminada sobre com s'ha d'entendre el que és senstble? És aqui on el gest anIstic gens accidental del pintor modifica, a través d'aquesta i•tació material (imatge-pintura) i conceptual (sensual-porltic), la recepció de l'espectador.

Des de tot alló fragrnentat, trencat i marginal, el collage deixa intuir una mena d'exercici acrobàtic que investiga i reverbera en el que ja és manifest. En les peces de Roma Vallés hom es veu envoltat en una trama que. encara que sigui apa• renlment fictícia. plasma la metàfora d'una realitat vista a través dela mirada selec-tiva de l'artista.