CAT

“Saber llegir els materials, inhabilitar els seus usos, capgirar les seves lògiques. Caure hipnotitzat per la dislèxia dels altres i per la pròpia. No descartar res, saltar-se les convencions i improvisar. Les tècniques no són importants, una utilització perversa de les mateixes serà acceptada. Incorporar tot el que ens anem trobant dins el mateix procés i no obviar els accidents.”
 
Partint del descart i la reutilització de materials, Jordi Mitjà presenta Llegir amb unes condicions idònies. La quarta exposició individual de l’any, que sintetitza les passades i tanca el cercle que va obrir amb L’escultura no és important a la Fundació Suñol (Barcelona, 2017).
 
Jordi Mitjà parteix de fets individuals, estretament vinculats al seu dia a dia, a la seva biografia, a la seva família i a la lluita constant per deixar de dibuixar o per seguir fen-t’ho, per a parlar de fets universals com la manca de sentit i la creació de noves formes de llenguatge.
 
Llegir amb unes condicions idònies, té com a detonant principal la comprensió i l’impàs entre la creació i la recepció del treball de l’artista. Les mancances i els encerts que genera la dislèxia que l’artista pateix, jugaran un paper essencial en aquesta reflexió. La manca de sentit genera sentit? La dificultat del llenguatge crea llenguatge?
 
Jordi Mitjà (1970, Figueres) ha realitzat exposicions individuals a diferents institucions com la Fundació Suñol (Barcelona, 2017), el Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona, 2016), la Fondazione Zimei (Pescara, 2015) o l’Espai 13 Fundació Joan Miró (Barcelona, 2012). La seva obra també s’ha pogut veure a diferents exposicions col·lectives a La Panera (Lleida, 2017, 2011), MACBA (Barcelona, 2016), CA2M (Madrid, 2015, 2010) o al Ex Teresa Arte Actual (Ciutat de Mèxic, 2010).
 
CAST

“Saber leer los materiales, inhabilitar sus usos, voltear sus lógicas. Caer hipnotizado por la dislexia de los demás y por la propia. No descartar nada, saltarse las convenciones y improvisar. Las técnicas no son importantes, una utilización perversa de las mismas será aceptada. Incorporar todo lo que nos vamos encontrando dentro del mismo proceso y no obviar los accidentes.”
 
Partiendo del descarte y la reutilización de materiales, Jordi Mitjà presenta Leer con unas condiciones idóneas. La cuarta exposición individual del año, que sintetiza las pasadas y cierra el círculo que abrió con La escultura no es importante en la Fundació Suñol (Barcelona, 2017).
 
Jordi Mitjà parte de hechos individuales, estrechamente vinculados a su día a día, a su biografía, a su familia y a la lucha constante para dejar de dibujar o para seguir haciéndolo, para hablar de hechos universales como la falta de sentido y la creación de nuevas formas de lenguaje.
 
Leer con unas condiciones idóneas, tiene como detonante principal la comprensión y el impasse entre la creación y la recepción del trabajo del artista. Las carencias y los aciertos que genera la dislexia que el artista sufre, jugarán un papel esencial en esta reflexión. La falta de sentido genera sentido? La dificultad del lenguaje crea lenguaje?
 

Jordi Mitjà (1970, Figueres) ha realizado exposiciones individuales en diferentes instituciones como la Fundació Suñol (Barcelona, 2017), el Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona, 2016), la Fondazione Zimei (Pescara, 2015) o el Espai 13 Fundació Joan Miró (Barcelona, 2012). Su obra también se ha podido ver en diferentes exposiciones colectivas en La Panera (Lleida, 2017, 2011), MACBA (Barcelona, 2016), CA2M (Madrid, 2015, 2010) o en el Ex Teresa Arte Actual (Ciudad de Méjico, 2010).
 

EN

“Learning to read materials, disabling its uses, turning around its logics. Falling hypnotized by the dyslexia of the others and my own. To reject nothing, to skip conventions and improvise. The techniques are not important; perverting them is part of the game. To include all that we find in the process and assume the accidents.”
 
Taking as a starting point failure and the reutilization of material, Jordi Mitjà presents Llegir amb unes condicions idònies (To read with the perfect conditions). This is his fourth solo show this year, which synthesises the past ones and ends the circle that began with L’escultura no és important (Sculpture is not important) at Fundació Suñol (Barcelona, 2017)
 
Jordi Mijtà’s work has its origins in individual experiences, closely related to his everyday, his family and the constant struggle to stop drawing or to continue with it, in order to speak about universal facts such as the nonsense or the creation of new forms of language.
 
Llegir amb unes condicions idònies focuses on the understanding and the impasse between the act of making and the reception of the artist’s work. The consequences of the dyslexia of the artist, will play an essential role in this investigation. Does the lack of sense generate sense? Does the difficulty of language create language?
 

Jordi Mijtà (1970, Figueres) has had recent solo exhibitions at several institutions such as Fundació Suñol (Barcelona, 2017), Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona, 2016), Fondazione Zimei (Pescara, 2015) or l’Espai 13 Fundació Joan Miró (Barcelona, 2012). His works have also been exhibited in group exhibitions at La Panera (Lleida, 2017, 2011), MACBA (Barcelona, 2016), CA2M (Madrid, 2015, 2010) or Ex Terese Arte Actual (Mexico DF, 2010).