L’abstracció de Víctor Mateu preconitza la pintura com a llenguatge dels sentiments. Es tracta d’una expressió que posa l’accent en la percepció sensorial i en l’elaboració psíquica d’impressions. L’artista no necessita la representació per a la plasmació del seu món interior, només es queda amb l’energia -absolutament nua i despullada- i amb el goig alliberador del moviment ràpid del pinzell sobre el suport.

Una obra que també ens remet al gest i a la cal·ligrafia de tall orientalista, que l’artista investiga de manera constant. Un equilibri entre l’enèrgica pinzellada i el recorregut sensual que s’estén en immensos espais infinits.

La seva pintura deixa de banda qualsevol plantejament esteticista o estrictament formalista per situar-se en el procés. L’obra final obeeix a un cúmul de sensacions i de pensaments, de silencis i d’angoixes, de patiments i de satisfaccions.

En l’obra que ara presenta en aquesta exposició, reivindica els seus trets més característics -traços, matèria, textures, color i espais- que ens situen en el moment de la creació. Una obra que ens fa reviure l’instant màgic, fugaç i breu de la consolidació dels fluxos emotius i de la materialització de les descàrregues vivencials.

Joan Gil Gregorio

Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’A