Les fotografies d’aquesta sèrie mostren espais de joc abandonats. Són la metàfora de l’oblit d’unes capacitats que la nostra societat relega a una fase del desenvolupament dels individus, la infantesa. Al món adult, amb altres valors i interessos, el lúdic queda solament com a record. Ara, aquests espais de joc, infantils o adults, inserits en plena naturalesa són envaïts per ella en el lent procés de la seva transformació en ruïnes.

La sèrie planteja dos nivells de lectura, una social de crítica al lloc que ocupa el joc dins la nostra societat de consum, on és vist com a indústria o espectacle. I una altra de intima i personal, una mirada a la nostra infantesa on trobem les ruïnes del paradís d’on vam ser expulsats. Un espai i un temps, on el joc, la creativitat i el gaudi eren possibles, d’ells només queda el rastre que subjau en aquestes fotografies.