Autodidacte com a artista visual, admirat pel poeta Joan Vinyoli i batejat, també poèticament, com a "hermeneuta del clarobscur", Eduard Olivella (Barcelona, 1948) forma part de la nova generació de fotògrafs que defensen una mirada estètica, teoritzada i artística de la fotografia documental. Professor i crític, Olivella ha desenvolupat una fotografia pura, vinculada a l’escola alemanya dels anys 30 i centrada en la captura de les atmosferes als espais interiors. L’espai i l’arquitectura i la geografia humana i la urbanística es confonen en una obra de fons social i esperit col·lectiu. "El protagonista d’aquesta exposició", escriu el crític d'art Vicenç Altaió, "és un jo concupiscent d’imatges que pren com a mesura poder ser ombra de la imatge, entre velluts i fondàries de la llum, naixent en el cel·luloide i la somnolència que esborra el film de la realitat".