El festival DOCfield>16 l’organitza la Fundació Photographic Social Vision, que enguany celebra el seu quinzè aniversari, amb el suport de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, i la col·laboració principal de la Fundació Banc Sabadell i EGM Laboratoris Color. N’és la directora artística Natasha Christia, escriptora i docent i independent.

Els quatre fotògrafs presenten la visió de temes com el contrast entre memòria i amnèsia per part de les generacions joves a la Romania de Ceausescu, la identitat arrelada en uns estereotips, les vivències de les persones que han de fugir de la seva terra a causa de conflictes o la integració en una societat europea multicultural com és la francesa.

Del 18 de maig al 4 de setembre a la Sala 4 i al Jardí del Palau Robert

Radicalia

Piero Martinello és un fotògraf italià format a la Fabrica, el Communication Research Centre  of Benetton Group. El seu treball “Radicalia” mostra el resultat del seu viatge per Itàlia buscant homes i dones (ximples de poble, criminals, sants, devots i monges de clausura) que han adoptat estils de vida radicals. L’àlbum conceptual que sorgeix del seu treball porta al centre de la geneologia i la identitat europea, una identitat arrelada en l’enaltiment d’unes qualitats estereotípiques i el rebuig abrupte de les seves desviacions.

Martinello va fotografiar dues campanyes de United Colors of Benettoni i també va treballar en diversos projectes de sensibilització social, com dues campanyes de l’Organització Mundial de la Salut. Actualment treballa i viu entre Milà, Venècia i Espanya, i se centra en les tasques editorials i comercials i projectes socials encarregats per ONG. Les seves obres s’han exposat al Museu d’Art Modern de Moscou, a la galeria Le Dictateur de Milà, la Basílica Palladiana de Vicenza, i al CarréRotondes de Luxemburg. 

Foto: Piero Martinello

Lluny de la gent

El fotògraf polonès resident a Cardiff Michal Iwanowski presenta l’audiovisual “Lluny de la gent”, que aplega imatges amb la fugida èpica del seu avi i oncle, el 1945, quan van escapar d’un gulag de Kaluga (Rússia) i van recórrer més de 2.200 quilòmetres per reunir-se amb la família a Wroclaw (Polònia). Un homenatge silenciós als avantpassats i als fugitius d’avui dia que marxen a la recerca de seguretat. Un treball oportú en una conjuntura en què cada vegada hi ha més gent que emprèn un nou camí i es desarrela de la seva vida, fugint dels conflictes.

Iwanowski va estudiar Fotografia Documental a la Universitat de Gal·les, Newport. El seu treball explora la relació entre el paisatge i la memòria, marcant el pas silenciós de persones i històries insignificants. El 2009 va guanyar el premi Emerging Photographers by Magenta Foundation, com també una menció d’honor al Premi Px3 De Photographie, París. Iwanowski va ser guardonat amb una beca internacional pel Consell de les Arts de Gales pels seus projectes “Clear of People” i “Fairy Fort Project”. 

Foto: Michal Iwanowski

El nostre pare Ceausescu

Dana Popa és una fotògrafa documental romanesa que desenvolupa la seva feina a l’Europa de l’Est i el Regne Unit. L’àlbum fotogràfic recull imatges de la vida quotidiana de joves de Romania per veure com són les seves vides, fent un replantejament audaç del present a través de passat imaginat. “El nostre pare Ceausescu” exposa com aquests joves a la recerca d’una identitat naveguen entre les facetes juxtaposades del passat i del present i com es construeix una imatge coherent a partir de bocins i imatges fragmentades.

La fotògrafa està  especialitzada en temes socials contemporanis, amb un èmfasi especial en els drets humans. El treball de Popa s’ha presentat en exposicions individuals al Regne Unit i en diverses exposicions col·lectives internacionals. Les seves fotografies formen part de les col·leccions permanents dels museus, incloent el Musée de l'Elysée, el Museu d’Art de Portland, Kiyosato Museum of Photographic Arts. La seva sèrie “No Natasha” va rebre el primer premi al Concurs de Projectes al Centro Santa Fe, Nou Mèxic, el premi Jerwood de fotografia, com també el premi del jurat a les jornades Japó TripAdvisor en Fotoperiodisme. Popa va fer el seu màster en fotografia documental i fotoperiodisme al London College of Communication el 2006.

Foto: Dana Popa

Som francesos i musulmans

La fotògrafaFrance Keyser explica, en aquest apartat, el canvi sociològic profund que s’ha viscut a França amb l’arribada massiva d’homes i dones de cultura musulmana, entre cinc i sis milions. Un canvi que ha suposat l’emergència d’una França multiconfessioanl i diversa. Els mitjans de comunicació tendeixen a difondre estereotips sobre aquest col·lectiu, associant-lo a pràctiques fonamentalistes. Tanmateix, la pràctica de l’islam no implica sempre un allunyament de la societat; molts dels musulmans francesos creuen en els valors de la República.

France Keyser va néixer dos anys després del maig del 68, i va créixer al camp. Va descobrir la fotografia més tard a París. Fins al 1997, va recórrer els clubs de jazz de París, cobrint notícies per a la premsa nacional i estrangera. El 2002 va realitzar diversos reportatges a l’Iran, l’Iraq, l’Afganistan, Txetxènia, Turquia, Israel i Palestina. Aquests viatges a països en guerra li permeteren compartir moments de la seva vida amb altres persones davant de situacions extremes. Els darrers anys, France Keyser s’ha instal·lat a Marsella, ciutat cosmopolita i oberta al Mediterrani, i després de quatre anys d’investigació sobre els musulmans de França, el seu treball va culminar en un llibre, Nous somes francais et musulmans (Edition Aturament, 2010, amb textos de Vicente Guèiser). Al llarg dels últims dos anys, Keyser s’ha submergit en el món dels militants del Front Nacional del sud de França. Paral•lelament treballa amb diaris i setmanaris francesos en temes d’actualitat. Forma part de l’agència Myop.