La intenció de Descodificant el codi “Pollock” és ressuscitar una tècnica pictòrica ja reconeguda com és el DRIPPING i dur-la cap a un procés de descodificació amb el seu propi sistema visual, aprofundint en estats i situacions on s’accentuen les formes visuals, més enllà dels límits de la seva pròpia imatge.

La necessitat de reflectir una pintura d’investigació mitjançant un procés de síntesi, el va dur a explorar la interacció del color creada per Albers a partir d’un codi visual establert per Jackson Pollock. Les pintures de Pollock li obriren un nou punt de vista i de percepció, buscant una possible bretxa dins de l’evolució de si mateix, fins i tot partint d’un moviment ja establert com és l’Action painting.

Per a Enric Rota, el color s’anteposa a la forma i no a l’inrevés. La importància del contrast és fonamental per definir la forma partint del seu contingut cromàtic, d’ella mateixa i del seu propi entorn.

“Això em va dur a plasmar formes cada cop més individualitzades i difenciar-les dins d’un conjunt d’imatges similars, donant situacions en què les formes es defineixen, es desprenen o prevalen per sobre de l’entorn visual que les envolta”.

La finalitat de tot aquest resultat és que, a partir d’un cromatisme accentuat, s’arribi a plasmar una alegre i salvatge poesia visual.

Enric Rota Jovani, de formación autodidacta, prefiere definirse más como poeta visual del color y la forma que como diseñador comercial. Se formó en la Escuela de Diseño Téxtil de Barcelona y profundizó más sobre el diseño a través de conferencias que se impartían en el Instituto EINA y de las enseñanzas e inquietudes de Ràfols Casamada o de Grau Garriga, entre otros.

Paralelamente realizó estudios sobre mezclas de materiales y colores aplicadas al mundo textil. La búsqueda de un diseño simple, carismático e innovador lo ha perseguido toda la vida. Su búsqueda le ha llevado a indagar sobre un posible planteamiento cromático acerca de la independencia del color en la naturaleza, además de plasmar, mediante la pintura, una posible evolución pictórica dentro del expresionismo abstracto.

“Veure com una virtut la impaciència a l’hora de fer una obra. No vull pintar amb els pinzells, vull saltar i ballar amb ells. Fins i tot volar amb la pintura, dansar amb el “dripping”. Complementar-lo amb traços simples i juganers que no busquen trencar l’harmonia sinó accentuar-la, buscar situacions per a disseccionar el seu ordre harmònic i així descobrir nous mons, més enllà de la visió bàsica o primigènia és a dir anar més enllà de la primera visió. La meva pintura ha de ser com una festa ha de tenir moviments ràpids i amb contrastos cromàtics definits i concrets.”