En aquest any en què es commemora el IV centenari de la mort de Miguel de Cervantes, és una bona ocasió per veure el Quixot amb uns altres ulls, la manera en què Cervantes ens presenta a les dones del Quixot.

Les protagonistes de la seva obra, són dones senzilles, familiars, benestants. Però també hi han dones autònomes, independents, arriscades, lectores de novel·les de cavalleries que toquen l’arpa o canten. Estan també les prostitutes a les quals don Quijote tracta amb el mateix respecte que a les altres dones.

Però és el personatge de la pastora Marcela el que vull destacar. Primer personatge (fictici) feminista de la literatura en castellà, autònoma amb béns propis, independent dels homes i lliure. Defensa la seva llibertat i els seus drets, amb un discurs que pronuncia en l’enterrament de Grisóstomo, i que diu, entre altres coses: “Jo vaig néixer lliure, i per a ser lliure vaig escollir la solitud dels camps”. En molts aspectes la presentació de Marcela és tan progessista que desafia estereotips de comportament femení, no només dels temps de Cervantes, sinó fins i tot d’avui dia.

A més de Marcela, veurem també altres dones del Quixot, fins a un total de trenta, suggerides per la descripció que d’elles fa Cervantes a la seva novel·la.

Marisa Ordóñez