La Fundació Foto Colectania presenta el proper dilluns 19 de març a les 12h l’exposició “Arxiu Paco Gómez. L’instant poètic i la imatge arquitectònica”, comissariada per Alberto Martín i dedicada al fotògraf Francisco Gómez (Pamplona 1918 – Madrid 1998), considerat un dels fotògrafs més singulars dins del grup d’autors que a mitjans del segle passat van renovar la fotografia espanyola.

L’exposició està organitzada i produïda per la Dirección General de Promoción Cultural de la Comunidad de Madrid en col·laboració amb la Fundació Foto Colectania, i amb la col·laboració principal de la Fundació Banc Sabadell.

L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar diverses facetes de l’àmplia trajectòria fotogràfica de Francisco Gómez, a través de més de 150 fotografies i d’altres materials com revistes i publicacions, en un recorregut que ens du des de la part més canònica i divulgada de la seva creació – l’instant poètic que suspèn el temps i traspassa el real - a la imatge arquitectònica com interpretació poètica de l’arquitectura.

Un recorregut on els seus extrems ens mouen des de l’instant poètic que suspèn el temps i traspassa el real, definint així el què pot considerar-se la part més canònica i divulgada de la seva creació, fins a a la imatge arquitectònica com interpretació poètica de l’arquitectura, que caracteritza el seu apropament a la matèria.

És precisament a la fotografia d’arquitectura on incideix de manera especial aquesta mostra, un camp de treball tan extens como poc conegut de Francisco Gómez, on, malgrat tot, hi va dedicar la major part de la seva trajectòria a través d’una àmplia col·laboració amb la revista Arquitectura, publicada pel Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid.

‘És un dels pocs fotògrafs que desenvolupa una pràctica documental urbana de manera conscient. Va fotografiar una època fonamental per l’arquitectura al nostre país –des dels anys 60 fins a mitjans dels 70- on hi va haver una important renovació amb grans noms i obres”, explica Alberto Martín, comissari de l’exposició. I afegeix que les seves fotografies transmeten a l’espectador “un realisme quasi existencial, de bellesa i sorpresa davant les obres”.

Les imatges arquitectòniques del prestigiós fotògraf aconsegueixen una gran potència expressiva gràcies als jocs de llums i d’ombres, els esquivaments de les cantonades, les tàpies i les escales, i les perspectives insòlites. Un exemple és la fotografia Torres Blancas, 1968 de Madrid (arquitecte Javier Saez de Oíza) o la Vivenda unifamiliar Somosaguas de 1969 (arquitecte Javier Carvajal).

Francisco Gómez va saber retratar el creixement dels barris perifèrics de Madrid, les fronteres on acaba bruscament la ciutat i comença el camp, i on col·loca la figura humana en uns paisatges d’una austeritat sense concessions. La seva obra es situa així en un territori equidistant entre el realisme i l’abstracció, la fotografia subjectiva i el neorealisme característic de la seva època.

Sobre la biografia de l’autor, el comissari destaca que “exercia de gerent d’una sastreria familiar a Madrid, retratada en algunes de les fotografies. Era una persona reservada. I exercia una pràctica fotogràfica discreta com és la de l’arquitectura, que es publicava en una revista pionera a la seva època dirigida al sector professional.”

Aquesta exposició, segons el comissari “és un travelling per tota la seva carrera, ampliant el cànon que existia sobre ell”. Comença amb una selecció de fotografies que ens dóna el context dels seus inicis com a fotògraf, entre el 1957 i el 1963. A partir d’aquí diferents capítols van mostrant l’evolució i les obsessions de Francisco Gómez: les mitgeres i els murs, com interpreta l’arquitectura, la perifèria o l’emigració del camp fins a la ciutat, entre d’altres. A més s’exhibeixen més de 40 portades de la revista Arquitectura de les que Gómez fou autor.

La mostra aprofundeix en bona part de l’arxiu i l’enriquidora influència que varen tenir sobre la seva obra els dos universos que va compartir: la seva faceta com a autor (la seva fotografia d’autor més coneguda fins a la data d’avui), conjuntament amb la seva producció en l’àmbit de la fotografia d’arquitectura i les col·laboracions editorials.

Sobre Francisco Gómez

Francisco Gómez (Pamplona, 1918-Madrid, 1998) és un dels fotògrafs protagonistes de l’intens procés de renovació de la fotografia espanyola de mitjans del segle XX. Va ingressar a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid el 1956, però molt aviat va passar a formar part d’alguns dels principals moviments i grups fotogràfics sorgits al nostre país a partir dels anys cinquanta: el grup Afal, La Palangana o La Escuela de Madrid. En aquest context, el seu treball, sempre singular, es situa entre el realisme i l’abstracció, la fotografia subjectiva i el neorealisme.

La seva trajectòria va donar un gir i va cobrar un nou impuls quan va començar a col·laborar amb la revista Arquitectura publicada pel Colegio de Arquitectos de Madrid, de 1959 a 1974. Aquesta vinculació va fer que el seu treball es diversifiqués enormement, obrint-se a gèneres com la fotografia d’arquitectura, el reportatge o una incipient pràctica documental urbana.

L’obra de Francisco Gómez es troba en importants col·leccions públiques i privades, entre les que destaquen les del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) de Madrid; l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) de València; la Fundación Telefónica de Madrid; o el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC) de Sevilla, entre d’altres.

L’exposició “Arxiu Paco Gómez. L’instant poètic i la imatge arquitectònica’’ està organitzada i produïda per la Dirección General de Promoción Cultural de la Comunidad de Madrid en col·laboració amb la Fundació Foto Colectania. La mostra es va presentar a la Sala Canal Isabel II entre els mesos d’abril i de juliol del 2016 i es va publicar un catàleg.

Sobre l’Arxiu Paco Gómez

L’arxiu fotogràfic de Francisco Gómez, format per més de 24.000 negatius i prop de mil còpies, va ser donat íntegrament a la Fundació Foto Colectania pels seus hereus al 2001 i des de llavors s’han dut a terme nombrosos projectes d’estudi i difusió de la seva obra. Aquest llegat del fotògraf Francisco Gómez representa per Foto Colectania una aposta, al ser l’únic arxiu complet que es conserva. Aquest llegat va passar a denominar-se Arxiu Paco Gómez en homenatge a l’hipocorístic, Paco, pel que fou conegut aquest autor, no sols en l’àmbit personal, sinó també en els cercles fotogràfics.

Pepe Font de Mora, director de la Fundació Foto Colectania afirma: “Des de Foto Colectania hem apostat per fomentar la investigació i divulgació de l’obra de Francisco Gómez, des del rigor curatorial i la contextualització dels seus treballs, fent compatibles les propostes que posen en valor la seva obra coneguda amb les mostres que ens descobreixen els seus treballs inèdits’’.