Tot i tractar-se d'escultura, pel seu material i tridimensionalitat, la seva obra es mou en una fina línea entre aquesta disciplina i la pintura, combinant les dues tècniques per a crear una espècie d’enganyatall, un trompe l’œil de llum que possibilita la reflexió del color i la projecció de l’ombra.  La seva obra és certament minimalista, i aprofita la puresa del material i les formes per donar protagonisme a un element, la llum, tant intangible i ignorat com, alhora, omnipresent i necessari, fent que les sensacions que es transmeten a través d’aquestes obres penetrin en la retina de l’espectador i es tradueixin en emocions, estats d’ànim que l’artista ha intentat transmetre.