Aquest projecte neix amb el desig de compartir processos creatius d’aprenentatge entre dues escoles d’art: una a Barcelona i l’altre a Salvador de Bahía (Brasil). Salvador i Barcelona, dues ciutats de realitats molt diferents.

Barcelona, ull de mira de la vella Europa, epicentre de moda de la mediterrània, gaudeix de bon clima i ha esdevingut lloc d’invasió turística i cultural. Amb una classe mitja i baixa que ha estat fortament sacsejada per la crisis econòmica.

Salvador, ubicada entre el Tròpic de Capricorn i la línia de l’equador, bressol de la cultura brasilera i ciutat paradoxal. Coneguda per la seva bellesa natural i alhora per ser una de les capitals de Brasil amb més desigualtat social. Cerca la manera de garantir els drets bàsics per a tothom i superar el racisme, l’homofòbia i la desigualtat de gènere.

Oi Kabum, l’Escola d’Art i Tecnologia de Salvador de Bahía. El seu objectiu principal és l’empoderament, a traves de l’art, dels joves de barris perifèrics. Nois i noies que viuen precàriament i necessiten lluitar per tenir dret a la ciutadania, accés a l’educació, la salut, l’oci la lliure circulació.

L’Escola d’Art i Superior de Disseny Serra i Abella, és una escola pertanyent al sistema públic d’ensenyament, ubicada a L’Hospitalet de Llobregat.

Els alumnes, de les dues escoles, són joves de la mateixa generació, interessats per l’art i la creativitat, que comparteixen el desig de treballar en el seu àmbit d’estudi. Joves de 18 a 25 anys, amb les seves vivències, il·lusions, somnis que formen part de l’entorn i territori on els ha tocat viure.

La idea de “Cartografies Íntimes”, parteix de la necessitat de buscar un punt de partida i un tema en comú. Es planteja treballar el territori des d’una mirada subjectiva. Una de les inspiracions és la filosofa brasilenya Suely Rolnik que exposa la noció d’allò que pot ser cartografiable. *1

 “… la cartografia, a diferencia del mapa, que és una representació de un tot estàtic, és un disseny que acompanya i es construeix al mateix temps que els moviments de transformació del paisatge. La cartografia, en aquest cas, acompanya i es crea alhora que es desintegren certs móns, perden sentit i es transformen en altres: móns que es creen per expressar afectes contemporanis, en relació als quals els universos vigents es tornen obsolets. És la tasca del cartògraf donar veu els afectes que necessiten passatges, el que s’espera d’ell és que es comprometi en les intensitats del seu temps i que atent els llenguatges que troba, devori aquells elements que li semblin possibles per la composició de les cartografies que es fan necessàries”. *1 

Es convida els alumnes a experimentar des d’aquest lloc de “cartògraf” i explorar des del llenguatge fotogràfic i el disseny aquest espais subjectius i sentimentals, o tal com els anomena Rolnik, els “paisatges psicosocials”.

Un dels objectius del projecte era l’encreuament de diferents llenguatges amb el propòsit de comunicar una idea i esborrar les subtils fronteres que ens marquen els plans d’estudi on cada disciplina esta compartimentada en un mòdul o assignatura.

Com a resultat ens trobem la radiografia de dues realitats, dues cultures. Un recorregut on cada participant reflexiona sobre aspectes de la seva vida, els valors o relacions més properes, més intimes. Sorgeixen temes com: l’homosexualitat, les relacions amoroses, l’autosuperació, els amics, la crisis, l’esforç, les arrels, el transvestisme, la recerca del jo, el paper de la dona…

Ho reflexionen des de la partença de cada realitat, dibuixant en cada imatge la seva identitat. Cada fotografia ens mostra allò desconegut, allò íntim i personal, allò que els preocupa o els interessa i nosaltres ens hi acostem amb curiositat i reconeixement. Cada imatges és un pont entre l’esfera privada i la pública, d’allò particular a allò universal, entre allò generacional i allò transgeneracional.

El resultat final és un reportatge fotogràfic i un producte editorial on l’alumne és l’autor de tot el procés, des de la conceptualització de la idea fins la producció de la maqueta.

*1 . Cartografía Sentimental: “transformações contemporâneas do desejo” , Estaçao Liberdade, Sao Paulo 1989.

Traducción de Andrea Alvarez Contreras. Supervisión conceptual: Dr. Hernán Kesselman

Participants: Thiago Andrade, Edgar  Azevedo, José Manuel Caballero,  Maiara Cerqueira, Mireia Domènech, Sara Flores, Pedro Grabriel, Joao Lima,  Xavier López-Munté,  Beatriz Medrado, Nathalia Montoya, Helen Mozao, Gisele Oliveira, Edgar Olmo, Santi Olmo, Jorge Otero, Diana Oviedo, Maisa Reis i Italo Souza