La trayectoria de Lorenza Böttner (Punta Arenas, Chile, 1959 – Múnich, Alemania, 1994) representa una de las críticas más agudas a los procesos de discapacitación, desexualización, internamiento e invisibilización a los que son sometidos los cuerpos con diversidad funcional y los cuerpos transgénero. Mediante la fotografía, la pintura y la performance, su obra constituye un himno a la disidencia corporal y de género.

Se trata de la primera exposición monográfica internacional dedicada a la obra de Lorenza Böttner, artista que pintaba con los pies y la boca y que utilizaba la fotografía, el dibujo y la performance pública como formas de construirse un cuerpo, al mismo tiempo político y vital, y de reivindicar su derecho a existir libremente frente a la opresión y a la institucionalización a la que se somete a los cuerpos transgénero y con diversidad funcional.

Nacida como Ernst Lorenz Böttner en el seno de una familia alemana en 1959 en Chile, sufrió un accidente a los ocho años donde perdió ambos brazos. Educado en Alemania, Lorenz fue institucionalizado junto a los llamados «niños del Contergan» -nacidos con deformaciones en sus miembros a causa de los efectos secundarios de este somnífero en el feto- y tratado como «discapacitado». Frente al diagnóstico médico y a las expectativas sociales, Lorenz decidió estudiar en la Escuela Superior de Arte de Kassel, y comenzó a pintar y a hacer performances públicas encarnando una identidad femenina bajo el nombre de Lorenza Böttner. En los años ochenta participó activamente en la Disabled Artists Network con Sandra Aronson y defendió la existencia de una genealogía de artistas sin manos que trabajaban con la boca y los pies.

La obra de Lorenza Böttner representa una de las críticas más agudas frente a los procesos de des-subjetivación, descapacitación, des-sexualización, internamiento e invisibilización a los que son sometidos los cuerpos con diversidad funcional y transgénero. Abarcando distintas modalidades de acción -pintura, dibujo, fotografía, performance-, la obra de Lorenza constituye hoy un himno a la disidencia corporal y de género.

La exposición, una coproducción con el Württembergischer Kunstverein Stuttgart, arranca en La Virreina Centre de la Imatge por la importancia que Barcelona tuvo en la vida de la artista. Lorenza Böttner se mudó a la ciudad en los años ochenta, donde estableció vínculos con muchos de los artistas locales y se convirtió en Petra, la mascota de los Juegos Paralímpicos diseñada por Mariscal. Después de haber viajado intensamente por Europa y América dibujando y haciendo performances, Lorenza murió en 1994, con 33 años, por complicaciones relacionadas con el sida.

Tras una primera pequeña muestra de su trabajo en la Documenta 14 de Kassel, esta exposición es la más completa realizada hasta ahora sobre la obra de Lorenza Böttner, un manifiesto irreverente y vitalista por los derechos de las personas transgénero y con diversidad funcional, así como un viaje a la obra singular y única de una artista llamada a convertirse en un clásico del siglo xx.

La trajectòria de Lorenza Böttner (Punta Arenas, Xile, 1959 – Munich, Alemanya, 1994) representa una de les crítiques més agudes als processos de discapacitació, dessexualització, internament i invisibilització a què són sotmesos els cossos amb diversitat funcional i els cossos transgènere. Mitjançant la fotografia, la pintura i la performance, la seva obra constitueix un himne a la dissidència corporal i de gènere.
 

Es tracta de la primera exposició monogràfica internacional dedicada a l’obra de Lorenza Böttner, una artista que pintava amb els peus i la boca i que va utilitzar la fotografia, el dibuix i la performance pública com a formes de construir-se un cos, alhora polític i vital, i de reivindicar el seu dret a existir lliurement davant de l’opressió i la institucionalització a la qual se sotmet als cossos transgènere i amb diversitat funcional.

Nascuda el 1959 com Ernst Lorenz Böttner a Xile, en el si d’una família alemanya, als vuit anys va patir un accident en el qual va perdre els dos braços. Educat a Alemanya, Lorenz va ser institucionalitzat amb els anomenats «nens del Contergan» -nascuts amb deformacions en els membres a causa dels efectes secundaris d’aquest somnífer en el fetus- i tractat com a «discapacitat». Enfrontant-se al diagnòstic mèdic i a les expectatives socials, Lorenz va decidir estudiar a l’Escola Superior d’Art de Kassel i va començar a pintar i a fer performances públiques encarnant una identitat femenina sota el nom de Lorenza Böttner. En els anys vuitanta va participar activament en la Disabled Artists Network amb Sandra Aronson i va defensar l’existència d’una genealogia d’artistes sense mans que treballen amb la boca i els peus.

L’obra de Lorenza Böttner representa una de les crítiques més agudes davant dels processos de des-subjectivació, des-capacitació, des-sexualització, internament i invisibilització als quals són sotmesos els cossos amb diversitat funcional i transgènere. Abastant diverses modalitats d’acció -pintura, dibuix, fotografia, performance-, avui dia l’obra de Lorenza constitueix un himne a la dissidència corporal i de gènere.

L’exposició, una coproducció amb el Württembergischer Kunstverein Stuttgart, arrenca a La Virreina Centre de la Imatge per la importància que Barcelona va tenir en la vida de l’artista. Lorenza Böttner es va mudar a la ciutat el 1982, hi va establir vincles amb molts dels artistes locals i es va convertir en Petra, la mascota dels Jocs Paralímpics dissenyada per Mariscal. Després d’haver viatjat intensament per Europa i Amèrica dibuixant i fent performances, Lorenza va morir el 1994, als 33 anys, per complicacions relacionades amb la sida.

Després d’una primera petita mostra del seu treball a la Documenta 14 de Kassel, aquesta exposició és la més completa realitzada fins ara sobre l’obra de Lorenza Böttner, un manifest irreverent i vitalista pels drets de les persones transgènere i amb diversitat funcional, així com un viatge a l’obra singular i única d’una artista cridada a esdevenir un clàssic del segle xx.