Isabel López Ciriano és llicenciada en Belles Arts, en l'especialitat de Restauració, per la universitat «Sant Jordi» de Barcelona. Després, amplia els seus estudis amb cursos d'especialització en restauració, disseny gràfic i museologia a Florència, Barcelona i Saragossa respectivament. En la seua activitat professional, s'ha dedicat a l'ensenyament d'Educació Plàstica i Visual en col·legis i ha fet diversos treballs de restauració de pintura en museus i col·leccions particulars, exposicions de pintura col·lectives i individuals en ciutats com Saragossa, Barcelona, Figueres i Santander; així com altres treballs de disseny gràfic i il·lustració. Actualment, compagina aquestes activitats artístiques amb l'ensenyament de dibuix, pintura i restauració a la Universitat Popular de Benicarló i a la de Peníscola.

Isabel López Ciriano: «L'art és sobretot un estat de l'ànima...» Marc Chagall

LÓPEZ CIRIANO, A COR OBERT

És innegable d'on ve Isabel López Ciriano. Ho diuen a crits les seues pintures, per molt que durant anys ho haja amagat. Per a l'espectador, és un luxe que ella haja recorregut el camí de l'evolució i, de nou, reprenga el realisme com a forma d'expressió. Això sí, combinat amb recreacions i interpretacions que l'abstracció ha deixat en ella com una rèmora dels coquetejos que va fer en aquest camp. López torna ara amb una pintura serena, reposada, que mira amb la cara ben alta i que tuteja l'espectador i revela paisatges que han deixat l'empremta en la seua retina amb jocs de llums i ombres úniques. És la llum de la Mediterrània, on López viu des de fa uns quants anys i que ha deixat marca en la seua paleta de colors, molt més viva que en els seus inicis. Però sense estridències, sempre dins de la moderació amb què es mouen els seus pinzells.

El mateix succeeix amb els seus retrats. Mirades netes i clares que requereixen l'atenció de l'espectador, que atrapen amb la seua sinceritat. Que busquen la complicitat per a, després, revelar una pinzellada que compon fons abstractes i que envolta les figures i les dota de complicitat. Que arrosseguen al món que envolta López, tan amant de la seua discreció.

Tot això està present en aquesta mostra que ara presenta al Mucbe. Des dels paisatges sorians d'infància, terra dels seus pares i que ara torna a representar, fins a les marines mediterrànies que acompanyen aquests anys de la seua vida. Els seus nebots, la seua volguda Inés i, fins i tot, Tobi. Una exposició a cor obert que pot ser entesa com un exercici de reflexió i introspecció que, inconscientment, ha revelat un catàleg de llums i ombres, una explosió de colors mediterranis i un cercle que es tanca gràcies a les picades d'ullet, a l'abstracció, relegats a un segon plànol però presents encara en la seua obra. Un regal per als sentits.

Natalia Sanz Gurrea, llicenciada en Història de l'Art per la Universitat Literària de València.

L'obra que Isabel López Ciriano ens presenta en aquesta exposició és el resultat d'una interessant trajectòria, com a pintora i com a professora d'art, en constant evolució.

Una formació artística inicial a Saragossa, basada en la representació figurativa clàssica, li va proporcionar les claus per a la creació d'uns primers treballs realistes amb els quals Isabel va destacar des d'un principi.

Lluny d'acomodar-se en un estil i una tècnica que dominava, després de passar per la Facultat de Belles Arts de Barcelona, va donar un gir radical a la seua obra per a endinsar-se en l'expressió abstracta, carregada de significat simbòlic, mitjançant l'us de les textures com un recurs estilístic en si mateix.

Després d'uns anys centrada en la docència, durant els que ha sabut transmetre els seus coneixements amb professionalitat i dedicació, Isabel ha représ la faceta creativa amb un impuls renovat.

En aquesta nova etapa recupera el realisme figuratiu dels primers treballs per a combinar-lo amb l'abstracció desenvolupada durant l'etapa de formació acadèmica. El resultat d'aquesta fusió és la creació d'un llenguatge propi, en el qual es complementen i es reforcen els dos conceptes i imprimeixen originalitat i caràcter a la composició.

Aquesta juxtaposició de figuració i abstracció funciona gràcies al mestratge d'Isabel a l'hora d'utilitzar tots els recursos plàstics al seu abast: el dibuix, el color, la pinzellada, la textura... El domini de tots aquests elements li permeten desenvolupar una obra amb una composició formal cuidada, en què les figures es presenten en ambients abstractes, neutres, que lluny de denotar ambigüitat en potencien l'expressivitat càlida.

Amb aquesta mostra, la més personal en tècnica i temàtica, Isabel ens permet conéixer els seus éssers estimats, compartir els paisatges quotidians i endevinar-ne els que formen part dels seus records. I ho fa mitjançant imatges repletes de contrastos, en les quals els detalls precisos i l'ús adequat de les textures aconsegueixen atrapar l'espectador en un exercici eficaç d'equilibri.

Saida Porres Paltor. llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts de Sant Carles, Universitat Politècnica de València.