Amb aquesta exposició, el Museu proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de
Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.
L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la
supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.
Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política,
que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i
la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i
reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per
ultratge a la moral pública o indecència.
El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com
una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència
crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a
través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que
l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.
![]() |
en Facebook esta exposición | comparte en Twitter esta exposición | Como llegar |
|
TODAS LAS EXPOSICIONES DE ESTE ESPACIO
|