El Museu d'Arqueologia de Catalunya vol presentar el seu darrer projecte; l'exposició DEMOS. Viure en democràcia, que pretén posar en contacte directe l'origen de la nostra democràcia amb la contemporaneïtat. Una mostra d'arqueologia que de ben segur convidarà a la reflexió.

Aquesta mostra pretén conceptualitzar i connectar, amb una línia d’actualitat, l’origen de la democràcia amb la realitat de la democràcia actual, articulant una vinculació entre el passat i el present per a prospectar el futur.

L’exposició està centrada al voltant de la democràcia atenenca, que va perdurar des de les reformes de Clístenes al 509 a.C. fins a la supremacia macedònia el 322 a. C. Uns 180 anys d’un model que aporta com a novetat la participació i control sobre els governants. Encara avui, continuem fer servir un terme i una forma d’organització inspirada en aquest sistema.

Està estructurada en la descripció de quatre casos, centrats en: Temístocles, Antígona, Lisístrata i Sòcrates com a referents de debat dels conceptes de l’ostracisme, de la legalitat versus legitimitat, de la unió pacífica del poble i de la concepció intransigent de la Llei respectivament. A l’espai àgora, situat al centre, un audiovisual mostrarà una correlació entre els casos de la Grècia clàssica i situacions d’actualitat.

DEMOS. VIURE EN DEMOCRÀCIA mostra un conjunt d’uns 80 d’objectes patrimonials procedents del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Arqueològic Nacional d’Atenes, Museu del Àgora i del Museo Arqueológico Nacional de Madrid. El discurs museogràfic incorpora 4 audiovisuals creats per l’Institut del Teatre que amb escenes teatralitzades fan èmfasi en les circumstàncies claus dels quatre casos plantejats.

Una instal·lació contemporània de l’artista Salvador Joanpere donarà la benvinguda als visitants des de les mateixes escales exteriors que donen accés al Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb una obra d’un gran simbolisme i potència plàstica.