Les dones també seuen. Mobles i espais femenins dels segles XVI i XVII és el títol de l’exposició que tindrà lloc al Monestir de Pedralbes del 10 d’octubre de 2017 al 18 de febrer 2018. Les dones són les protagonistes d’aquesta exposició que es desenvolupa en sis àmbits i té com a primera font d’informació el mobiliari, així com d’altres objectes d’ús quotidià que ens permeten configurar l’imaginari femení i remarcar el paper de la dona a l’Època Moderna. A més dels objectes propis del monestir de Pedralbes, s’han seleccionat obres artístiques procedents de col·leccions privades i museus que complementen el discurs expositiu. Entre les peces exposades destaquen diferents d’inèdites: un oli de Francisco de Zurbaran, una sèrie de set Amazones, que és un dels pocs conjunts pictòrics no religiosos catalans del segle XVI, així com una selecció de joies i objectes d’orfebreria renaixentistes i barroques. Del monestir, es mostren al públic obres que fins ara s’han conservat a clausura i no havien estat exposades amb anterioritat. L’exposició reflexiona sobre el que la societat esperava de la dona, així com les seves ocupacions i obligacions, tant dintre com fora de clausura.

Es presenten àmbits femenins de l’espai domèstic, des de l’estrado al dormitori, així com aspectes relacionats amb el dot. El discurs es desenvolupa tenint com a eix principal el seient, moble que segons la forma i alçada, ajudava a indicar el lloc que cadascú ocupava en la societat. D’aquest paper simbòlic del seient en la Època Moderna neix el títol Les dones també seuen, una frase amb un component reivindicatiu que vol explicar que el concepte de confort que nosaltres demanem als seients és més tardà, ja que es va començar a estendre durant el segle XVIII. Les dones també seuen vol recordar que elles, supeditades a l’home i assegudes sovint en cadires més baixes que les dels d’ells, havien d’aixecar la mirada per dirigir-se als companys masculins. Les dones també seuen mostra que elles també tenien àmbits vitals de responsabilitat familiar i social –com ara la salut, l’alimentació, la higiene i l’educació que sabien defensar i exercir amb saviesa. Les dones també seuen ens informa que els espais monàstics eren els llocs on les dones, dirigides al seu torn per una dona, podien tenir més llibertat per crear i créixer. Al monestir de Pedralbes, l’Abadessa deixava clara a seva autoritat, per exemple, a través de la cadira de repòs que feia servir, fins i tot quan rebia la visita d’autoritats de fora la comunitat.