No podem separar Ramon Muntaner del seu llibre, una de les quatre grans Cròniques catalanes, perquè és només gràcies a ella que en copsem la personalitat. Enguany se celebra el 750è aniversari del seu naixement, i aquesta exposició vol ser una invitació a conèixer-lo, a llegir-lo i a reprendre el diàleg amb ell, que ens espera amb els seus «Què us diré?».

La Crònica és una narració en què la invenció supera, potser, la veritat, i on l’autor, com si ho expliqués ell mateix de viva veu, busca constantment la interacció amb el lector.Tal vegada més a prop d’una novel·la que d’un llibre d’història, és, per això, una de les obres més reeixides de la literatura catalana medieval.

 A la Crònica, es narra la història de la Corona d’Aragó des de l’engendrament de Jaume I el Conqueridor, el 1207, fins a les celebracions de la coronació d’Alfons III el Benigne, el 1328. Els nuclis principals de la narració són representats per la guerra de les Vespres Sicilianes, lliurada per catalans, aragonesos i sicilians contra els reis angevins de Nàpols, amb la consegüent invasió de Catalunya, l’any 1285, per part de Felip III, rei de França, i l’aventura de la Companyia Catalana a l’imperi Bizantí, en temps de Jaume II d’Aragó. 

L’obra de Ramon Muntaner, una de les quatre grans Cròniques catalanes, destaca per ser l’única en què el cronista explica la seva vida dins del marc de la història del seu temps, per l'amor de l'autor per la llengua catalana i per l’exaltació que fa de la monarquia.

El gran cronista català

Fill de Joan, un burgès de Peralada, nascut el 1265, Ramon Muntaner va quedar enlluernat des que era infant per l’espectacle de la reialesa.

La guerra l’obligà a deixar Peralada l’any 1285 i, al mateix temps, li va oferir la possibilitat de guanyar-se la vida per la Mediterrània, fora dels negocis familiars, en els diferents conflictes en què participaven els reis d’Aragó i de Sicília. L’experiència en les brutals guerres de l’exèrcit de mercenaris conegut com la Companyia Catalana d’Orient, a l’imperi Bizantí i a Grècia, el va fer madurar i créixer en experiència, fins al punt de guanyar-se la confiança dels reis d’Aragó, de Sicília i de Mallorca, que serví en diferents ocasions.

Un cop retirat i fent vida d’acabalat ciutadà a València, va decidir que havia de narrar la seva vida i que havia de posar la seva experiència al servei dels monarques del Casal de Barcelona. I ho va fer escrivint la Crònica.

Espai Cultural Obert del edificio Altabix de Elche.