Esta exposición de Joan Miró, que tras su paso por Seúl, Bolonia y Turín llega ahora a Mallorca, ofrece un conjunto de claves para aproximarnos al espíritu y al pensamiento del artista. Es imposible acercarse a su figura sin hablar del gran apego que siente por sus raíces y su identidad, aspectos que influyen de manera muy directa en su obra.

Miró se siente muy vinculado a dos lugares, Mont-roig y Mallorca, que le permiten vivir y trabajar en la intimidad y estar inmerso en una naturaleza primigenia. A través de la exposición exploraremos las raíces de la obra mironiana: las culturas primitivas y el arte popular, los frescos románicos, la arquitectura de Antoni Gaudí, la poesía, y su posterior acercamiento al Expresionismo Abstracto americano y al arte oriental. Para finalizar, conoceremos la fecundidad creadora del artista a través de sus recursos plásticos, su particular iconografía y la variedad de técnicas y materiales, que testimonian el insaciable afán de renovación y ruptura que caracteriza su última etapa creativa en Mallorca (1956-1983). Un momento en que vuelve la mirada a sus orígenes, a los paisajes y horizontes de los primeros años, al tiempo que llega a una máxima simplicidad con el predominio del espacio vacío, cerrando el ciclo creativo con un retorno a las mismas raíces que habían marcado también el punto de partida.

Profundizando en estos conceptos, y considerando asimismo la idea de que Joan Miró entiende su obra como un monólogo interior a la vez que un diálogo abierto con el público, es como surge la exposición “Miró, espíritu salvaje” narrada por el propio artista en primera persona. La muestra presenta un argumento expositivo dividido en cuatro grandes ámbitos diferenciados y a su vez complementarios, y reúne obras realizadas en su totalidad en Mallorca en su etapa de madurez más vital y artística —la menos conocida y la más innovadora y “salvaje” de su trayectoria— que definen los fondos de la colección de Miró Mallorca Fundació.

Aquesta exposició de Joan Miró, que arriba a Mallorca després de viatjar a Seül, Bolonya i Torí, ofereix un conjunt de claus per aproximar-nos a l’esperit i al pensament de l'artista. És impossible acostar-se a la seva figura sense parlar de la gran afecció que sent per la seva terra i la seva identitat, aspectes que influeixen de manera molt directa en la seva obra.

Miró se sent molt vinculat a dos llocs, Mont-roig i Mallorca, que li permeten viure i treballar en la intimitat i estar immers en una natura primigènia. A través de l’exposició explorarem les arrels de l’obra mironiana: les cultures primitives i l’art popular, els frescos romànics, l’arquitectura d’Antoni Gaudí, la poesia, i l’aproximació posterior a l’Expressionisme Abstracte americà i l’art oriental. Per a acabar, coneixerem la fecunditat creadora de l’artista a través dels seus recursos plàstics, la seva particular iconografia i la varietat de tècniques i materials, que testimonien l’afany insaciable de renovació i ruptura que caracteritza la darrera etapa creativa a Mallorca (1956-1983). Un moment en què torna la mirada als seus orígens, als paisatges i horitzons dels primers anys, al temps que arriba a una màxima simplicitat amb el predomini de l’espai buit, tancant el cicle creatiu amb un retorn a les mateixes arrels que marcaren també el punt de partida.

Endinsant-nos en aquests conceptes, i considerant així mateix la idea que Joan Miró entén la seva obra com un monòleg interior alhora que un diàleg obert amb el públic, és com sorgeix l’exposició “Miró, esperit salvatge” narrada pel propi artista en primera persona. La mostra presenta un argument expositiu dividit en quatre grans àmbits diferenciats i a la vegada complementaris, i reuneix obres realitzades íntegrament a Mallorca en la seva etapa de maduresa més vital i artística —la menys coneguda i la més innovadora i “salvatge” de la seva trajectòria— que defineix els fons de la col·lecció de Miró Mallorca Fundació.