L'octubre de 1986 naixia al carrer de la Palla, 23, annexa al nostre establiment d'antiguitats, la Sala d'Art Artur Ramon. Era la culminació d'un projecte personal que havia .gut els seus antecedents en la Galeria Arturo Ramon (1973— 1976, a Pa., 25) i Daedalus (1978-1980, al carrer .1 Con- sell de Cent). Un nou concepte de galeria transversaL guiat amb precisió germánica pel carismátic Jordi Umbert (1986- 2009), amb sis exposicions monográ ques per temporada. L'eix ha estat la qualitat . les obres que hem presentat amb rigor, . les antigua.. a l'art contemporani, sense limas cronológics ni de génere.

Per aquesta tasca la galeria va rebre el prestigiós premi ACCA el 1988. Les 187 esmosicions realitzades queden en la nos. memória i troben el seu testimoni a .vés .1s catálegs, en qué han col-laborat escriptors rellevants de diverses generacions —de Maria Auré. Capmany a Gabriel García Márquez— amb in.duccions que con guren un génere literari propi. Del 2001 al 2008, Artur Ramon Art Contemporani, a Palla, 10, amb Angela Cuenca i la meva Mónica al capdavant, va complementar la nos. oferta expositiva amb 46 exposicions més d'artistes contempora- nis, amb la qual cosa fan un total . 233.

Aquest arbre que . estat la nostra galeria s'ha adregat al col-leccionisme públic i privat des de diverses branques dibuix, gravat, cerámica, vidre— i a través . mostres seriades com Ral del Arte, L'últim xix i el primer dibuixen, Piranesi, Fortuny, El món de la farmácia o L'Art en transparéncia. També hem recuperat gures silenciades, i hem apostat pels artistes contemporanis que ens agraden, sense etiquetar-los: Sub.c., Luis Marsans, Xavier Valls, Vice. Rojo, Pierre Skira, César Patemosto, Serra . Rivera, Josep Santilari i Pere Santi.i, Joan Mora, Leticia Feduchi, Anke Blaue i Andrés Moya, entre d'altres.

Aquestes mostres, els cartells . les quals presentem en aquesta darrera exposició, ens han permés desenvolupar una labor que va més enllá de l'activitat comercial i s'endinsa en el tare, de la cultura ns a exercir tasques de supléncia institucional mai subvencionades, un mo.1 avui dia insostenible. Ara cal que reorientem la nostra professió per poder enfrontar-nos als desa aments dels nous temps, en qué tot canvia a la velocitat de les noves tecnologies.

Tot aquest treball no hauria estat possible sense vosaltres. És el moment d'agrair la feina del nostre equip, especialment dels meus Artur i Mónica, i d'Ama de Salida., i de tots els que ens heu ajudat a tirar endavant la galeria i a difondre els nostres projectes, clients i amics, crítics i visitants.

Són moments de nostálgia per la feina feta en el passat, de la qual no només ens sentim orgullosos sinó que és el nostre bagatge i per la la nostra identitat corporativa. Peró també són moments d'esperan, en un nou model on treballarem d'una al. manera, concentrats i amb energies renovades, per tal de con.uar el nostre periple ja centenari en el món de l'art.

Artur Ramón i Picas