Hi va haver  un temps en  què el dibuix va ser considerat únicament  un esbós  preparatori per una obra però avui dia hi ha  artistes que escullen el dibuix com el seu mitjà  principal de creació. Molts artistes formats en altres mitjans de comunicació recorren al dibuix com una forma per ampliar la seva pràctica i el veuen igual que d’altres formes d’art, no inferior a la pintura ni a  l’escultura. La tecnologia ofereix noves formes de produir art que consumeixen menys temps y la seva elaboració és menys tediosa, tot i així, hi ha  molts artistes joves que segueixen expressant-se a través del dibuix encara que dominin les noves tecnologies. 

Els col·leccionistes solen apreciar els dibuixos per les seves qualitats excepcionals, como la immediatesa, autenticitat del medi i l’expressió directa. Històricament, el dibuix ha estat sinònim de disciplina i versemblança. La paraula italiana ‘Disegno’ va ser durant molt temps el terme que s’utilitzava en el debat acadèmic per referir-se a la articulació conceptual de l’estructura compositiva. Dibuixar significava el mateix que esbossar.  Actualment s’ha donat prioritat a allò que és espontani, instintiu i no planificat. 
Como és habitual la Galeria Horizon ha seleccionat una sèrie d’artistes nacionals i internacionals. Why Drawing Now ofereix una suggerent col·lecció de les diverses formes en que  els artistes exploten el dibuix, amb la línia, la immediatesa, la modèstia i la didàctica per abordar les preocupacions contemporànies d’allò polític a allò poètic.

La llista inclou Takesada Matsutani, Patrick Loste, Yoon-Hee, Enric Ansesa, Enrique Brinkmann, Ralph Bernabei, Ignacio Uriarte, Ramon Sicart, Victor Ramirez, Rafa Forteza, Alex Nogue,Luis Robayo, Jaume Amigò i  Triny Prada.