Des dels primers anys 60 fins a l'actualitat, la mirada de Terry O'Neill ens ha llegat imatges inoblidables que han contribuït a conformar l'imaginari col•lecfiu que tenim de les grans celebritats de la nostra època. En total consonància amb l'estil desenfadat dels anys 60, O'Neill aportà un estil de retratar basat en la naturalitat i la improvisació.

Nascut a l'East End de Londres el 1938, la seva carrera com a fotògraf fou una conseqüència casual del seu primer gran somni: viatjar a Amèrica i convertir-se en bateria de jazz. També va pensar que la millor forma de viatjar freqüentment entre Londres i EEUU seria convertint-se en auxiliar de vol. Però no hi havia vacants i va acabar com a empleat del Servei Fotogràfic de la British Airways. La fotografia d'un home ben vestit, dormint en una sala d'espera entre un grup d'africans abillats amb vestits tribals, va canviar els curs de la seva carrera. Allò que a l'O'Neill li va semblar simplement una foto divertida va resultar ser el retrat del Secretari d'Assumptes Exteriors britànic.

Contractat arrand'aquesta imatgepel DailySketch,O'Neill esvatransformarràpidament en una figura de culte, "el nen de la càmera de 35 mm". Amb 21 anys, es va convertir en el periodista gràfic més jove de Fleet Street, seu de la premsa britànica. "Vaig tenir molta sort. Estava en el lloc i el momentcorrectes: la dècada dels 60a Londres" comenta el fotògraf. "Fou una edat d'or. Cada dia passava alguna cosa nova i emocionant. Mary Quant inventava la minifaldilla i al dia següent apareixia Jean Schrimpton, la primera supermodel". Eren els anomenats Swinging Sixties. Enrere quedava l'austeritat de la postguerra i els joves londinencs es convertien en els protagonistes d'una revolució cultural que desitjava subvertir les convencions de la vella Europa.

La primera fotografia d'uns encara desconeguts Beatles al pati del darrera dels estudis d'Abbey Road la va fer O'Neill el 1963. Era el primer cop que un grup pop apareixia a la portada d'un mitjà de comunicació. Malgrat les reticències de l'editor, el diari es va exhaurir en poques hores. A aquesta fotografia la seguiren altres dels Rolling Stones, David Bowie o Elton John.

Els protagonistes de l'època daurada dels anys 60 i 70 a Hollywood també van ser objectius de Terry O'Neill. Actors com Clint Eastwood, Paul Newman, Katherine Hepburn, Ava Gardner, Steve McQueen o, la que va ser la seva esposa, l'actriu Faye Dunaway, formaren part del cercle habitual del fotògraf. Però potser el més retratat fou el cantant Frank Sinatra, del qual en fou amic i fotògraf personal durant 30 anys. De tots aquests personatges O'Neill en va saber captar moments íntims i quotidians. "Jo anava amb la meva petita càmera de 35 mm. que ningú havia vist i que havia comprat a Fleet Street. Aquesta càmera, que em permetia obtenir les fotos d'una manera més espontània, discreta i directa, fou com una porta de benvinguda a la fama". D'aquesta forma, fent-se gairebé invisible, O'Neill féu visible el veritable rostre de les llegendes.