Gobierno del Distrito Federal, Ciudad de México, Coordinación General de Asuntos Internacionales i Museu d'Art Jaume Morera
Comissariat: Jorge Reynoso Pohlenz

El Museu d’Art Jaume Morera presenta “Trànsits de Naualli”, una exposició de Marta Palau que ret homenatge al poder creatiu de la feminitat i reflexiona sobre temes com la migració i els mites d’origen. "Naualli" és una paraula que en la llengua dels antics asteques, o nàhuatl, significa “dona protectora”, “fetillera” o “dona de visió o poder”.

Marta Palau va néixer a Albesa (Lleida) el 1934. Als sis anys, es trasllada a Mèxic com a refugiada de la Guerra Civil espanyola, i obté la nacionalitat mexicana. Palau és una artista plàstica l’obra escultòrica de la qual es caracteritza per l’ús de materials com fibres vegetals, llana, fusta…, que ens remeten al món natural i màgic i a les tradicions de les cultures prehispàniques americanes.

Davant d’una manera materialista i depredadora d’imposar una visió del món dictada des de la lògica del poder, Marta Palau proposa la creació artística com una alternativa que manté un compromís amb la realitat, al mateix temps que busca restaurar i actualitzar les nostres relacions amb la terra, la memòria i els oficis de les mans i el pensament, que reconeixen en l’essència dels rituals i els mites formes de resistència. Palau ha trobat en la figura de la Naualli —fetillera, vident, curandera— una representació simbòlica d’aquest poder creatiu que, des de l’art, convoca a la resistència a partir del poder de la imaginació activa, reconciliant el que és arcaic amb el present, trobant noves maneres d’interpretar els nostres rastres individuals i col·lectius.

Ja que resulta impossible reunir una semblança completa del dilatat treball de Marta Palau, proposem un recorregut per alguns dels trànsits que aquesta Naualli ha fet: la seva recreació simbòlica dels rituals de congregació, el seu interès pels imaginaris màgics i profètics, així com la seva voluntat de representar en el dol funerari una demanda per les injustícies nacionals i globals. En conjurar signes nodrits del passat, Palau mai no abandona la seva atenció al present; en el seu art, l’actualitat hi troba una significació profunda, vital.

L’exposició està composta per divuit instal·lacions, entre les quals destaquen Nómadas II, que presenta dotzenes de peus de fang en dimensions variables, similars a les que es troben en codis prehispànics com a símbols de viatges, i Cuatro atados de trece, una instal·lació que denuncia “les morts de Juárez”, les obres de la qual, teixides amb sisal, contenen calaveres de guix que fan referència a totes les dones assassinades en aquesta ciutat de Mèxic.