L’exposició itinerant dedicada a Rafael Patxot vol posar en relleu la magnitud de la seva tasca com a mecenes en els àmbits científic, social i cultural a Catalunya i també com a científic i promotor de la cultura, coincidint amb la recent commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort.

La mostra “Rafael Patxot. Mecenes, científic..., l’home”, que es pot visitar del 12 de febrer al 8 de maig a la Sala 4, l’organitzen la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Benecè Produccions. En són els comissaris  Manuel Castellet i Jordi Soler.

Rafael Patxot va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1872 en una família d’industrials, i va estudiar a Barcelona, París i Londres. Va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX, amb projectes culturals com ara l’Institut d’Estudis Catalans o l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya,  i un dels precursors de l’estudi de l’astronomia i la meteorologia a Catalunya. L’any 1936 es va veure forçat a exiliar-se a Suïssa, d’on va decidir no tornar -ne mentre el país estigués en mans del règim feixista de Franco. Va morir a Ginebra l’any 1964.

L’exposició és un acte de mecenatge, emulant la feina de Patxot. Cinc artistes visuals -Ana Garcia-Pineda, Roc Parés i Burguès, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos- han rebut l’encàrrec de crear una obra original inspirant-se en una de les facetes del polièdric personatge, a qui desconeixien anteriorment. Aquestes obres originals seran el centre de cadascun dels blocs que conformen l'exposició: La família, el llegat; Mecenatge; Catalanitat; Renúncia; Tot un caràcter, i Exili.

Aquests blocs estan complementats per dos espais més, que serveixen d'entrada i sortida de l'univers Patxot, L’espai de cada bloc el delimita una porta. La porta és un element que en l’univers Patxot està carregat de simbolisme. Sense anar més lluny, Patxot es va fer dur la porta de la seva biblioteca personal a la seva residència a l’exili, que  és la que veiem al final de l'exposició. La porta permet que el visitant tingui la sensació d’entrar a cadascun dels racons de l’univers Patxot que cada bloc mostra.

L’exposició ja s’ha presentat a l’Espai Santa Caterina de Girona, al Museu de Ciències Naturals de Granollers, i al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.