Amb motiu del centenari del naixement de Juan-Eduardo Cirlot (Barcelona, 1916–1973), la Fundació Espai Guinovart vol retre un homenatge a aquest poeta i escriptor que va pertànyer cronològicament a l’anomenada «primera generació de postguerra». Sens dubte, fou un dels crítics més destacats del panorama artístic català i un dels més ferms defensors de l’informalisme a Catalunya i a l’Estat espanyol. La seva vindicació de l’art abstracte el va convertir en un referent, no solament nacional sinó també  internacional. Amb el seu activisme personal i amb els seus escrits va ésser un dels capdavanters més acèrrims del moviment.

La seva relació amb escriptors, poetes, pensadors, artistes, galeristes i marxants dóna una idea de la transversalitat que Juan-Eduardo Cirlot va mantenir en uns anys difícils al nostre país. Vinculat a les avantguardes artístiques internacionals, va aportar corpus ideològic al treball creador innovador dels artistes i grups, escrivint i signant manifestos i publicant innombrables monografies, llibres d’art i articles en revistes nacionals i internacionals, per donar raonament teòric a aquest moviment.

L’exposició que ara es presenta, «Cirlot i els informalistes catalans», planteja el vincle de complicitat de tretze artistes; un vincle que van establir, d’una banda, amb el crític, i, de l’altra, entre ells, quant a la participació en exposicions del moment. Guinovart, Cuixart, Hernàndez Pijuan, Carles Planell, Romà Vallès, Ràfols Casamada, Planasdurà, August Puig, Alcoy, Argimon, Hurtuna, Vilacasas i Curós reivindiquen l’art autèntic, allò essencial que, en el seu estat més primigeni, propugnen els valors intrínsecs de l’home; un art
inconformista que respon a un estat d’ànim i a la pròpia necessitat interior.

Un testimoni que recull, en aquesta mostra, l’obra d’uns artistes capdavanters del panorama de l’art català, que van ser protagonistes directes de les anàlisis crítiques de Cirlot i que, alhora, van estar marcats profundament pels anys difícils de la postguerra, que els deixà en herència una personalitat lluitadora i tenaç.

En aquesta mostra, Josep Guinovart esdevé la figura que articula el doble discurs: el que fa referència als artistes informalistes a l’entorn de Cirlot i el que construeix la connexió de l’època informalista amb els pintors representats quant a la seva relació professional.

Joan Gil Gregorio
Comissari de l’exposició