26 d’abril del 1937, 16.30 h; era un dia de mercat a Guernica. La Legió Còndor atacà aquest
poble situat a la província de Biscaia. Els objectius eren un pont i una fàbrica d’armes. Ambdós
punts no van patir danys, però el poble es va incendiar durant vint-i-quatre hores; tres quartes
parts dels edificis van ser destruïts i encara no se sap estimar el nombre de morts que tot això
va provocar.

Quasi un any més tard, el 5 d’abril del 1938, Agramunt també va ser atacat. L’objectiu era el
material de guerra que els republicans guardaven per fer front als nacionals, que avançaven
pel Segre. Dinou persones van morir aquell dia, un nombre elevat, fet que va provocar la
construcció de diferents refugis antiaeris per tot el poble.

Josep Guinovart tenia deu anys quan els seus pares el van portar de Barcelona a Agramunt,
tot fugint de la fam que la Guerra Civil provocava. El 5 d’abril va viure aquest fet històric que el
marcà de per vida, i així ho anà plasmant en la seva obra.

El 1937, entre els dos bombardejos, Pablo Picasso pintà la seva visió dels fets de Guernica.
L’obra representà la Segona República Espanyola a l’Exposició Universal de París del mateix
any. Aquesta obra d’art, igual que el seu autor, esdevé un referent per a Guinovart, la qual cosa
expressà en la seva producció artística. Creà peces que fan referència a l’obra, tant pel que fa
a l’aspecte formal com al temàtic: Evasión del casón del Retiro o L’enterrament del Guernica II
en són exemples. Les formes cubistes, plenament expressives, són adoptades per tal de
denunciar les brutalitats de les guerres, tant la civil que ell va viure, com, anys més tard, la de
l’Iraq (2003–2011). Aquesta darrera la va denunciar amb la sèrie «El pentàgon: traïció a
la geometria», com podem veure en El pentàgon I o El pentàgon i el museu III.

En “Quan parlen les cendres” la denúncia de la guerra s’apodera de l’espai, i recorda els
bombardejos de Guernica i Agramunt. Fets històrics inoblidables, expressats en el llenguatge
del Guernica de Picasso.

Lara Vidal Santorum
Historiadora de l’art