Apaño en castellà vol dir reparació ràpida, arreglar allò que s’ha espatllat. Des d’un sargit en un vestit, a quatre claus posats ràpidament per arreglar la porta d’un armari.

En el context d’aquesta exposició Apaño és el nom que pren l’espai on es presenten les obres d’Ángela de la Cruz, Vasilis Asimakopoulos i Bernat Daviu. En aquest context, les obres dels tres artistes, funcionen com a híbrids; objectes que tant poden ser obres d’art com peces de vestir o mobles.

A conseqüència d’aquest fet, d’aquesta transformació, la naturalesa de la galeria es veu afectada desdibuixant així, la fina línia que hi ha entre un espai de galeria i una botiga a peu de carrer. Entre Bombon projects i Jocelyn, la galeria d’art i la botiga de roba que abans ocupava el mateix espai.

L’obra d’Ángela de la Cruz se situa a cavall, entre la pintura i l’escultura. Desafiant i amb un humor agut, qüestiona els límits de les dues disciplines per a despullar de grandiositat ambdós generes. Les seves obres fan referència al cos, volums imperfectes coberts de teles pintades reminiscents a la pell o la roba que utilitzem per a cobrir-nos.

En aquesta exposició, el propi concepte de Galeria es qüestiona i també es desafia. Les peces apareixen a l’espai com a peces de roba en una botiga; objectes corrents, despullats de la sovint majestuositat que envolta les obres d’art dins de les galeries o museus.

Les peces de Bernat Daviu viatgen de l’espai bidimensional de la pintura, al tridimensional del cos i viceversa, passant per el reflex del mirall. L’artista utilitza la icònica forma d’un mirall d’Ikea descatalogat, obsolet i passat de moda, per a imaginar un món nou, on aquestes onades de colors reciclades han pres el protagonisme del nostre dia a dia, inundant tot el que ens envolta. Les peces de la paret, enteses com a modulars, són presentades a la botiga per, un cop adquirides, ser muntades al gust de l’espectador, generant infinites combinacions.

Les jaquetes petrificades de Vasilis Asimakopoulos i les seves pintures de pols, exploren la noció d’empremta, el record, l’eco del que havia estat. La pols de Jocelyn, del passat de l’espai, on ara s’ajunten els tres artistes.

Les obres d’Ángela de la Cruz deixen a l’espai la sensació de que quelcom ha passat, quelcom violent i visceral. Les seves superfícies minimalistes pintades perfectament, han estat doblegades, enrotllades o enganxades a altres pintures per a finalment ser penjades a la paret o col·locades al terra com la roba o les sabates en una botiga. Bernat Daviu convida a l’acció, els seus vestits i els seus miralls demanen ser activats mentre que en l’obra de Vasilis, el temps s’atura explorant com el soroll de quelcom que ha passat pot restar present.

Angela de la cruz, 1965, A Coruña. Viu i treballa a Londres.
Va estudiar Filosofia a la Universitat de Santiago de Compostel·la (Espanya) (1987) abans de traslladar-se a Londres, on va obtenir una llicenciatura en Belles Arts a Goldsmiths College, Londres, Regne Unit (1994) i un Màster en Escultura i Teoria Crítica a Slade, Londres, Regne Unit (1996).

Ha exposat recentment a Guggenheim (Bilbao, 2017), La Panera (Lleida, 2016), PEER (Londres, 2016), Wetterling Gallery (Estocolm, Suècia, 2016), Fundació Luis Seoane (A Coruña, 2015), Lisson Gallery (Londres, 2013), Camden Arts Center (Londres, 2010), Centro Andaluz d’Art Contemporani (Sevilla, Espanya, 2005), Museu d’Art Contemporani de Vigo i Annex Space MARCO (Vigo, 2004). Va ser nominada al premi Turner el 2010 i al 2017 va rebre el Premio Nacional de las Bellas artes espanyol.

Vasilis Asimakopoulos , 1982 Atenes. Viu i treballa a Londres.
Va estudiar escultura a la Royal College de Londres. Algunes de les seves exposicions individuals inclouen Castlefield Gallery, Manchester (2016), Convoy Projects, London (2015), Bannwarth Gallerie, Paris (2011), UMBRELLA gallery, Leeds (2010). El 2011 va guanyar el primer premi de Mostyn Open Award, Oriel Mostyn.

Bernat Daviu, 1985 Fonteta. Viu i treballa a Barcelona.
Va estudiar Belles Arts a Central Saint Martins, Londres. La seva obra s’ha presentat a la Fundació Joan Miró (Barcelona), Galeria Balaguer (Barcelona), Uma certa falta de coerença (Porto), Guest projects (Londres), Fundació Arranz-Bravo (l’Hospitalet de Llobregat), Can Framis (Barcelona), Biennal de Jafre (Jafre) o la Walker Art Gallery, (Liverpool), entre d’altres.