CAT 

Irene Grau es traslladara? a Bombon el 14 d’agost i passara? alla? 20 dies; tants com duri l’exposicio?, des del 4 de setembre fins a finals del mateix me?s. Durant aquest peri?ode viura? i dormira? a la galeria amb nomes alguns elements indispensables, pero? tambe? realitzara? i conviura? amb una se?rie de peces/intervencions basades en petites accions quotidianes relacionades amb la seva esta?ncia i invitara? a alguns amics, artistes i comissaris, per a qu?estionar aquest proce?s. La inauguracio? – a mode de festa a casa- sera? l’esdeveniment que fara? de pont entre la primera fase privada i la segona fase publica d’exhibicio?, proposant l’exposicio? com a un espai d’interseccio? entre la casa, l’estudi i la galeria, qu?estionant aixi? la seva naturalesa definitiva.

Tot el treball d’Irene Grau ens parla de pintura i paisatge, de procés i desplaçament. Ho fa a través d’una rigorosa recerca sobre les possibilitat de la pintura monocroma i de com aquesta es relaciona amb el paisatge, com a gènere i com a marc, però sobretot com a experimentació, com a manera de veure. Tot això s’entremescla seguint les tradicions de la pintura radical monocroma, la pintura mural, els processos performatius i el paisatge (entès aquest últim gènere de manera àmplia). Amb freqüència el seu treball es desenvolupa en sèries que són el resultat d’una llarga recerca específica en la naturalesa in situ, seguida d’un extens període en l’estudi on experimenta amb diferents materials i tècniques, per a finalitzar en l’espai d’exposició, on el treball és novament transferit i transformat per crear una entitat amb l’especificitat de l’espai. El títol de la seva recent tesi doctoral: The painter on the Road, resumeix perfectament els seus interessos i actitud respecte a la pintura, podríem així dir que Irene Grau és una plenairista conceptual que assumeix que l’obra és només “el que resta” d’una experiència més àmplia que va més enllà d’un paisatge recorregut o una arquitectura estudiada, perquè transmetre el vivencial comporta assumir una falta, encara així, la seva obra deixa les suficients pistes per a que els espectadors siguin capaços de reconstruir el camí i orientar-se en la seva pròpia percepció.
 

CAST

Irene Grau se trasladara? a Bombo?n Projects el 14 de agosto y pasara? alli? 22 di?as; tantos como dure la propia exposicio?n desde el 4 de septiembre hasta finales de septiembre. Durante ese periodo vivira? y dormira? en la galeri?a con so?lo algunos elementos indispensables, pero tambie?n realizara? y convivira? con una serie de piezas/intervenciones basadas en pequen?as acciones cotidianas relacionadas con su estancia e invitara? a algunos artistas, amigos o comisarios para cuestionar ese proceso. La inauguracio?n -a modo de fiesta en casa- sera? el evento que transite desde la primera fase privada hasta la segunda fase pu?blica de exhibicio?n, proponiendo la exposicio?n como un espacio de interseccio?n entre la casa, el estudio y la galeri?a y cuestionando su naturaleza definitiva.

Todo el trabajo de Irene Grau nos habla de pintura y paisaje, de proceso y desplazamiento. Lo hace a través de una rigurosa investigación sobre las posibilidades de la pintura monocroma y de cómo esta se relaciona con el paisaje, como género y como marco, pero sobre todo como experimentación, como modo de ver. Todo lo cual se entremezcla siguiendo las tradiciones de la pintura radical monocroma, la pintura mural, los procesos performativos y el paisaje (entendido este último género de una manera amplia). Con frecuencia su trabajo se desarrolla en series que son el resultado de una larga investigación específica en la naturaleza in situ, seguida de un extenso período en el estudio donde experimenta con diferentes materiales y técnicas, para finalizar en el espacio de exposición, donde el trabajo es nuevamente transferido y transformado para crear una entidad con la especificidad del espacio. El título de su reciente tesis doctoral: The painter on the Road, resume perfectamente sus intereses y actitud respecto a la pintura, podríamos así decir que Irene Grau es una plenairista conceptual que asume que la obra es sólo «lo que resta» de una experiencia más amplia que va más allá de un paisaje recorrido o una arquitectura estudiada, pues transmitir lo vivencial conlleva asumir una falta, aún así, su obra deja las suficientes pistas para los espectadores sean capaces de reconstruir el camino y orientarse en su propia percepción.
 

ENG

Irene Grau will move to Bombon Projects on the 14th of August and will live in there for 22 days; as many days as the exhibition will last (from the 4th to the 26th of September). During this time, she will live and sleep in the gallery, only with basic resources. She will make, and coexist with, a series of works and interventions based on small everyday actions related to her stay, in which she will invite friends, artists and curators to question this process. The opening –a party at home– will be the event that will connect the first private phase of the project with the exhibition, the second phase. The exhibition is proposed as a space of intersection between the house, the studio and the gallery, questioning its definitive nature.

Irene Grau’s work speaks about painting and landscape, of process and displacement through rigorous research into the possibilities of monochrome painting and its relation to landscape as both genre and framework, but above all as experimentation; as a way of seeing. All of which is intermixed following the traditions of radical monochrome painting, mural painting, but also the performative processes and the genre of landscape art, which she interprets to a great extent. Often her work develops in series which are the result of a long site-specific research in nature, followed by an extensive work period in her studio where she experiments with different materials and techniques, to be finalized in the exhibition space, where the work is again transferred and transformed in order to create a entity with the specificity of the space. The title of her recent doctoral thesis, The Painter on the Road, perfectly sums up her interest and attitude toward the medium of painting, and Irene Grau’s process could perfectly be described as a conceptual pleinairist, who states that her work is "what remains" of a wider experience, going far beyond the physically traveled landscape or an explored architectural structure. Solely transmitting an experience may well lack of concrete information, yet her work leaves enough hints to the viewer to allow access through process, intervention, and the document thereof, in order to visually and conceptually understand the artist’s modus operandi and artistic questioning and concerns.